Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

Què necessiten saber els professors sobre la diabetis?

Professor corregint examens a l'aula - Juan Carlos Mejía - Flickr - CC BY-NC 2.0
Edat: 
0 a 5, 6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Escuela y ocio
Tags: 
Carmen Yoldi - Enfermera-Educación terapéutica en diabetes Hospital Sant Joan de Déu
Carmen Yoldi
Infermera-Educació terapèutica en diabetis

La vida escolar d'un nen amb diabetis no es diferencia de la de qualsevol altre nen, ni tampoc ha de representar cap problema per a l’escola. Generalment, el nen amb diabetis ha d'injectar-se insulina durant l'horari escolar. Per això, cal  que els professors coneguin els aspectes més importants del tractament, així com les situacions que poden donar-se durant la jornada escolar.

Mantenir un intercanvi d'informació fluït entre els pares i l’escola ajudarà el nen a mantenir controlada la seva diabetis. A més, com més informada n’estigui l'escola, més fàcil resultarà la seva col·laboració.

Què és la diabetis?

La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per l'augment dels nivells de glucosa a la sang. Aquesta situació que rep el nom d’hiperglucèmia i succeeix com a conseqüència de la disminució de la formació d'una hormona anomenada insulina per part de les cèl·lules beta del pàncrees (diabetis mellitus tipus 1), per una activitat insuficient d'aquesta hormona (diabetis mellitus tipus 2), per causes genètiques (diabetis monogènica), o diabetis secundàries que apareixen com a conseqüència de determinades malalties o fàrmacs.

Gràcies a la insulina, el cos utilitza l'energia de l'alimentació. En les persones amb diabetis, la glucosa procedent dels aliments no pot ser aprofitada de manera adequada per les cèl·lules dels teixits, fet que comporta seriosos problemes metabòlics i pèrdua de pes.

La diabetis no és contagiosa i es pot controlar amb injeccions d'insulina, una dieta sana i equilibrada i exercici.

Com es tracta la diabetis tipus 1?

El tractament de la diabetis tipus 1 requereix l’administració d'insulina mitjançant injecció subcutània. És necessari realitzar controls de glucèmia capil·lar per ajustar la dosi, adequar el pla d'alimentació i l'exercici.

Quan s'administra la insulina? 

La major part dels nens s'han d'injectar insulina diverses vegades al dia: insulina d'acció ràpida abans de cada menjar principal (esmorzar, dinar, berenar i sopar) i insulina d'acció lenta una o dues vegades diàries.
Si el nen es queda a dinar a l’escola, segurament també s’haurà d'administrar insulina en aquest moment.

Els nens, a partir dels 8 o 9 anys, s'injecten la insulina ells mateixos, encara que en aquestes edats han de ser supervisats per un adult per assegurar que s’administren la dosi adequada i que ho fan correctament.

Com es fa un control de glucèmia?

El nen amb diabetis tipus 1 s'ha de controlar la glucèmia diverses vegades al dia. Un control de glucosa consisteix a extreure una gota de sang del palpís d'un dit de la mà, amb l'ajuda d'un dispositiu automàtic, i col·locar-la en una tira reactiva que prèviament s'ha introduït en un mesurador de glucosa que ens en donarà el resultat.

El nen es farà un control de glucèmia capil·lar abans d'injectar-se insulina si es queda a dinar a l’escola, de vegades també abans de realitzar alguna activitat física i en cas de notar símptomes d'hipoglucèmia.

Quina alimentació cal donar a l’escola?

En l'alimentació d'un nen amb diabetis cal recordar que els aliments que contenen hidrats de carboni augmenten els nivells de glucosa en sang. No obstant això, un nen amb diabetis no elimina els hidrats de carboni de la seva dieta. L'alimentació ha de ser equilibrada, similar a la de qualsevol nen de la mateixa edat, amb l'excepció dels sucres d'absorció ràpida (caramels, dolços, begudes com ara refrescs i sucs) perquè poden pujar molt la glucèmia. 

  • Es recomana facilitar als pares la planificació setmanal del menú escolar perquè puguin fer els ajustos puntuals necessaris. Per exemple, perquè un iogurt sigui equivalent a un peça de fruita per a les postres, aquest iogurt ha de ser de fruites, de sabors o ensucrat.
     
  • És important respectar l'horari dels menjars del nen. Generalment, han de prendre un segon esmorzar coincidint amb l'horari de l'esbarjo de mig matí. 
     
  • Si hi ha alguna celebració a la classe, és convenient que el professor sàpiga com actuar. Per això la comunicació amb la família del nen ha de ser fluïda.

L'exercici físic està recomanat?

El nen amb diabetis tipus 1 pot i ha de fer el mateix exercici que els seus companys. L'exercici pot provocar que la glucèmia baixi. Per evitar-ho, s'aconsella que el nen prengui un aliment amb hidrats de carboni abans de practicar exercici. La família pot orientar els professors sobre les mesures a adoptar per a cada nen. És convenient que el professor d'educació física tingui fàcil accés a aliments amb sucres en cas d'hipoglucèmia.

Està contraindicat practicar exercici en cas de descompensació de la glucèmia (hiperglucèmia i hipoglucèmia).

Quines situacions adverses relacionades amb la diabetis es pot trobar un professor?

HIPOGLUCÈMIA 

La hipoglucèmia és crisi causada per nivells de sucre en sang baixos, és a dir, menors de 70 mg/dl.

Causes

  • Excés d'insulina
  • Ingestió insuficient d'hidrats de carboni o retard en el menjar.
  • Excés d'exercici
  • Vòmits i/o diarrea

Símptomes

  • Pal·lidesa
  • Comportament erràtic
  • Irritabilitat
  • Tremolor
  • Sensació de molta gana
  • Suor freda 
  • Somnolència
  • Pèrdua de consciència

Tractament

Enmig d'una hipoglucèmia, s'ha d'administrar al nen hidrats de carboni simples: sucres, suc de fruites, una beguda ensucrada. Gràcies a la seva absorció ràpida, ajudaran a pujar ràpidament els nivells de glucosa a la sang.

Les pautes per tractar una hipoglucèmia són específiques per a cada franja d'edat. Els passos a seguir són:

1. Oferir aliments

  • Fins als 4 anys: 3-5 g de sucre o 30-50 cl de suc
  • De 4 a 10 anys: 5-10 g de sucre o 50-100  cl de suc
  • Majors de 10 anys: 10-20 g de sucre o 100-200 cl de suc

2. Esperar 15 minuts per donar temps perquè el nen millori i després comprovar el seu estat amb un altre control de glucosa capil·lar.

  • Si la glucèmia és menor de 70mg/dl, cal repetir el pas numero 1.
  • Si la glucèmia és major de 70 mg/dl, el nen ha de prendre un aliment que contingui hidrats de carboni d'absorció lenta, com ara 2 galetes, un got de llet, un iogurt, una llesca de pa, etc.

Recomanacions

  • Tenir sempre sucre a mà.

  • Verificar els nivells de glucosa davant la sospita d'hipoglucèmia, en la mesura del possible.

  • Administrar sucre quan hi hagi el menor dubte d'hipoglucèmia.

  • Donar sucre o suc sense barrejar amb cap altre aliment. Fer-ho retarda l'absorció del sucre i, per tant, la recuperació del nen.

  • Una vegada recuperat, el nen ha de prendre aliments com ara llet, galetes, iogurts, fruita, etc. (sucres retardats), per mantenir el nivell de glucosa fins al proper menjar.

  • Mantenir el nen en repòs fins que s'hagi recuperat.

  • Acompanyar el nen mentre es trobi en aquesta situació, encara que sàpiga com resoldre-la per si mateix.

  • Informar els pares i indicar-los les possibles causes, si es té sospita. Les petites hipoglucèmies poden ser relativament freqüents

En cas d'hipoglucèmia greu

Si el nen no respon amb el sucre o està inconscient, cal:

(L'escola ha de comptar amb l'autorització prèvia per escrit dels pares per poder administrar glucagó. Es recomana que els pares expliquin aquesta tècnica als professors).

  1. Administrar glucagó mitjançant una injecció intramuscular al braç, les cames o natges. El glucagó és una hormona que segreguen les cèl·lules alfa del pàncrees. Té l'efecte contrari de la insulina, és a dir, ajuda a augmentar la glucosa a la sang utilitzant la glucosa que està emmagatzemada en el fetge en forma de glucogen. La quantitat que cal administrar varia segons l'edat: 
    • Menors de 2 anys: 1/3 de vial
    • De 2 a 7 anys: 1/2 vial
    • Majors de 7 anys: 1 vial
       
  2. Avisar els pares i els serveis d'emergència per traslladar el nen al centre sanitari més proper.

HIPERGLUCÈMIA

La hiperglucèmia és una crisi causada per nivells de sucre a la sang elevats. En els nens amb diabetis tipus 1, es considera alt un valor major de 180 mg/dl.

Causes

  • Menys insulina de la necessària
  • Ingestió excessiva d'hidrats de carboni
  • Malaltia infecciosa
  • Estrès

Símptomes

En algunes ocasions no hi ha símptomes. 
Si els valors són majors de 250 mg/dl, els símptomes més freqüents són:

  • Cansament
  • Mal de cap
  • Necessitat d'orinar amb freqüència
  • Set intensa

Tractament

  1. Administrar suplements d'insulina. Quan la hiperglucèmia es perllonga, la falta d'insulina pot derivar en una descomposició metabòlica per cetoacidosi i provocar un estat de coma.

  2. Informar els pares i indicar-los les possibles causes, si se'n té sospita. Els pares facilitaran al col·legi les pautes que cal seguir.

Recomanacions

  • Permetre al nen absentar-se de classe per anar al lavabo perquè pugui beure aigua i orinar.

  • Si apareixen vòmits o dolor abdominal intens, avisar els pares.

Possibles canvis psicosocials

El nen amb diabetis s'enfronta a una malaltia crònica que comporta assumir moltes preses de decisió cada dia. Segons l'edat, el nen és capaç de prendre moltes d'aquestes decisions. Està sotmès a controls repetits de glucosa en sang, a diverses injeccions d'insulina diàries, al seguiment d'un pla d'alimentació equilibrat poc flexible en horaris i a la pràctica d'exercici de manera controlada per mantenir estables els seus nivells de glucosa a la sang. No hem d'oblidar, a més, l'amenaça de patir hipoglucèmies. 

Tot això pot repercutir en l'estat d'ànim del nen. Una mala elaboració del dol de la malaltia, així com una falta de suport, li pot provocar una mala acceptació i aparició de conflictes com irritabilitat, disminució en el rendiment escolar, passivitat, tristesa, falta o poca comunicació, etc.

Última modificació: 
31/08/2017